Marius Torres.

MARIUS TORRES.

VIDA:
Marius Torres va néixer a la ciutat de Lleida, el 30 d'agost de l'any 1910. El seu pare, Humbert Torres, la seva professió era metge tot i que també ocupava càrrecs d'alcalde de Lleida, no nomes feia aquestes dues feines sinó que també exercia de vicepresident del Parlament de Catalunya i diputat del Parlament espanyol.
La seva vida d’estudiant la va originar al Liceu de Lleida on va estudiar el batxillerat de l’any1920 al 1926. Desprès va estudiar medicina com el seu pare a la universitat de Barcelona, seguint la tradició familiar. L'any 1933. Desprès de viatjar per diversos països, desprès va continuar estudiant medicina i es va especialitzar en malalties de l’aparell. Durant la seva època d’estudiant va ser quan va escriure la seva primera i única comèdia. La seva vida va donar un canvi molt brusc a l’any 1935 quan va agafar una infecció gripal que es agreujar molt. Cap a finals d'any va 'ingressar al sanatori antituberculós de Puigdolena (Vallès Oriental), on pràcticament va passar la resta de la seva vida. El 1940 va empitjorar molt el seu estat de salut , al cap d'un parell d'anys es trasllada al Mas Blanc, a prop del sanatori, i va començar uns nous estudis anomenats d’harmonia, amb l’objectiu de musicalitzar alguns dels seus poemes, aquest prijecte que havia començat va acabar amb la seva mort amb nomes trenta anys, el 29 de desembre de 1942.

OBRA:
Marius Torres va tenir una Producción literària de una gran qualitat i riquesa, està molt marcada pels esdeveniments personals la seva greu malaltia, en el moment que el van apartar de la vida civil, la seva religiositat i el neguit de la mort i la sèrie d’esdeveniments politics, però al mateix temps, demostra una gran capacitat per a sintetitzar i expressar la realitat personal i col•lectiva.

CORRENT ESTÈTIC:
Com em vist abans la seva obra estava molt lligada a la seva trajectòria personal per això es considera que esta deslligada de referents particulars, ha traspassat les adversitats de l'aïllament del poeta, el silenci forçat de la postguerra, el desconeixement de la seva obra i l'oblit del temps. Tant és així que l'autor és considerat, en l'actualitat, un dels poetes catalans més importants i influents del segle XX





POEMES:

AIXÍ UN NÚVOL ES FON
Així un núvol es fon i deixa el cel més blau.
Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau,
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur,
sobre els camps, pels camins on ja no va ningú.
Així en la fosca es perd el pas del vagabund.
Déu meu ja estic a apunt.
Ja vençut, però encara sota el meu estàndard.

-En aquest poema es veu clarament com Marius Torre, l’autor s’està dirigint Déu dient-li que la seva hora esta arribant.
Des de el meu punt de vista esta expressant el sentiment de que veu com se li esta acabant vida, però al mateix temps no ho veu tant dolent ja que com podem apreciar diu “ un núvol es fon i deixa el cel més blau” , “una fulla pensa que es fa lliure quan cau” son coses dolentes que passen però per donar pas a altres de mes bones.



CANÇÓ A MAHALTA
Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.


-Cançó a Mahalta es un poema en que l’autor en primera persona parla en el seu propi pensament, d’aquesta manera ens vol fer veure als lectors com es sent interiorment.
El tema del poema es el sentiment de separació que sent envers la seva pàtria, ens dona a entendre que es deu a els morts que hi ha entre ell i la ciutat (podria tractar-se de l’època franquista ja que es tractava d’un exiliat d’aquella època de postguerra)
utilitza metàfores comparant la seva vida amb el rius, les persones amb els arbres etc.