El tetris conegut des de la dècada dels vuitanta es tracta d’un joc virtual on l’objectiu es formar línees horitzontals sobre una base plana, les figures geomètriques van queien des de la part superior de la pantalla, els jugadors tenen el control de les figures, ja que poden modificar la seva posició mentre cauen i també poden escollir on volen que caigui. D’aquesta manera em de aconseguir que la pantalla no s’empleni fins a d’alt, en cas de que això passi haurem perdut la nostra partida.
El tetris a mesura que van passant els nivells, la dificultat va augmentant, aquesta dificultat es converteix en augment de velocitat en les peces , que provoca a que el jugar no tingui marge de reacció per col•locar les peces on calgui.
Jo, personalment penso que es un joc força entretingut tot i que provoca una lleugera adició. Mai en tens prou ja que es un nivell darrera l’altre i això et provoca ganes de no deixar de jugar.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaVeig que tens molts de comentaris -suprimits, això sí-
ResponEliminaEl resum no es dintingeix de la reflexió personal. Està mal escrit i conté faltes horripilants (gerundis sense -t, l'adverbi 'dalt' es confon amb l'adjectiu 'alt'...).
El tema de l'article NO és el joc si no l'ensenyament, com bé diu el subtítol.