Un detectiu que no és detectiu, un lingüista que no fa de lingüista, un riu, com diria el cantautor, que ja no és un riu... A Aigua bruta res és el que sembla i tot fa pudor de socarrim. O de contaminació. En Camil, que tampoc es diu ben bé Camil, treballa recollint argot per a l'Acadèmia d'Estudis Catalans, però té un projecte secret: actualitzar el magne Diccionari etimològic del filòleg Joan Coromines. A cavall de la seva moto recorre els pobles mogut per la seva vocació, la caça del mot, fins que l'atzar el planta bruscament davant del misteri: un excursionista mort, un riu contaminat, un científic desaparegut, una empresa farmacèutica poc transparent... Al ritme d'una investigació involuntària però frenètica, Aigua bruta transporta el lector a través d'allò que els biòlegs anomenen ‘el cicle de l'aigua': del Pirineu al delta del Llobregat, passant per aqüífers, fonts i abocaments. Un cicle ple de culpables, incloses grans empreses públiques de subministrament d'aigua, amb la intenció poc secreta de denunciar l'últim crit en matèria de contaminació ambiental: els residus medicinals.
Ara sí que et tinc enllaçat. No havies escrit clarament els "si" del títol. Ara has d'explicar el perquè del títol i fer la feina del video d'Isabel Allende penjat al blog de referència Projecte Ranxo.
ResponEliminano em deixa iniciar sesió amb la meva conta
ResponEliminaaques titol tan peculiar del meu blog es deu al ambit social que envolta el nostre institut avui en dia , es tracta de una expresió ironica que utilitzem quan volem negar una cosa hi posem variis "si" debant per ridiculitzar-ho
ResponElimina